Realitats poc reals Cap.2

(Obres la porta i de cop...)

Desconegut: Hola jo..venia a portarte el mòbil, avans t'ha caigut i...

(La mare es posa nerviosa i et crida per anar a parlar a la cuina)

Clàudia: Mare que pasa?..

Mare: Clàudia no t'acostis a aquest home per el que més vulguis

Clàudia: Però per què mare? Sembla un bon home..

Mare: (Cridant) Clàudia carinyo no ho és m'entens no ho és! 

Clàudia: Mare jo...

(Entra l'Alba a la cuina)

Alba: Mare aquell senyor se n'ha anat , ha deixat el mòbil de la Clàudia a la habitació.

Mare: Clàudia ves a mirar el telèfon i mira que hi estigui tot siusplau.

Clàudia: Sí, mare...

(Vas amb el cap abaixat a la habitació)

Clàudia: No entenc res... 

(De sobte mires el mòbil i hi ha un número escrit en una nota, en la nota posa: Quan pugis truca'm ;).)

(Estas tan confosa que truques a la teva cosina Júlia)

Júlia: Diguiii miss.pesadeta :D?

Clàudia: Júlia ens hem de veure..

Júlia: Valep, ara vinc a la teva casa.

Clàudia: No Júlia aquí no siusplau

Júlia: Doncs al parc com sempre? 

Clàudia: D'acord 

Júlia: Fins ara :D

Et poses las sabates agafes les claus i el mòbil i surts al carrer arribes a la plaça i allà hi veus...